Recentment, l’ Ajuntament de Llívia, ha rebut una subvenció extraordinària de 24071,66 Euros, per tal d’afitar a territori francès, la muntanya de Llívia, o Bac de Llívia a les Bulloses.
Les Bulloses, o Bac de Llívia, són uns terrenys formats per boscos, pastures i llacs, situats dins del territori francès, i és propietat del municipi de Llívia, i de la Diputació de Girona. Inclou l’àrea del Baix Carlit, ( 1156 hectàrees ) i el Bac de Llívia ( 188 hectàrees ).
El Baix Carlit o zona de pasturatge comprèn els paratges que van del Solà de la Coma de la Grava al Pla de les Bones Hores. El Bac de Llívia comprèn situades al sud de l’estany de la Bullosa, i els llacs de Pradells ( Negre, Llarg i del Racó )
Raons històriques per les quals Llívia té aquests drets
L’any 1035 en el testament del Comte Guifré II a la seva mare li deixa la » dominicatura » de Llívia amb prats, pastures i garrigues rebudes del seu pare. Més endavant l’any 1175 un document confirma aquestes propietats que seguiran essent propietat de Llívia fins que Alfons I els cedeixi al Monestir de Poblet, però Llívia pot seguir fent us dels seus drets. El 9 d’abril de 1297 el Monestir de Poblet ven aquestes propietats a Puigcerdà, un cop comprades, Puigcerdà prohibeix a Llívia portar- hi el bestiar. Llívia, no ho va acceptar i va elevar una queixa al rei de Mallorca i va aconseguir els drets històrics que hi tenia. Puigcerdà finalment ho ven a Francesc Sicard l’any 1775 i Llívia aconsegueix continuar usant les pastures.
L’any 1827, el govern francès fa el primer Pla cadastral. 10 anys més tard un descendent de l’antic propietari ( l’hereu Sicard ) vol cedir una tercera part de la muntanya als 11 pobles del voltant, entre ells Llívia, que feien ús de les pastures, a canvi que les seves dos terceres parts de les pastures quedéssin lliures de càrregues fiscals. Però el 1878, Angostrina no està d’acord amb l’ús de la forma col.lectiva de les pastures i demana que es fessin particions per a cada poble i, si no, que es vengués la finca en subhasta pública. El Tribunal de Prades ho va declarar indivisible, i va ordenar la licitació de la finca i l’any 1879, s’adjudicà als pobles d’Ur, Vilanova de les Escaldes, Odelló, i Llívia ( Angostrina i cinc pobles més van quedar fora ). L’import que havia de pagar Llívia, va anar a càrrec del seu alcalde, Miquel Meranges, que es va haver de vendre les seves propietats per al seu pagament, ja que els habitants de la vila no van voler cooperar en la part que els pertocava perquè creien que, malgrat que no és pagués, no per això s’havien de perdre uns drets dels quals gaudien des d’antic.
L’any 1903 l’estat francès, mitjançant un decret, declara la zona pantanosa de la Bullosa i Bac de Llívia ( propietat de Llívia ) d’interès públic per construir- hi una presa, amb la qual es subministraria l’electricitat necessària pel funcionament del Tren Groc. Finalment els interessos dels francesos i els de Llívia, es van resoldre de la següent manera: Llívia va cedir 66 ha. a canvi de rebre 200 ha. de la zona de la Coma de la Grava i Solà de la Coma.
Actualment l’ Ajuntament de Llívia , organitza visites guiades al Bac de Llivia i muntanya de les Bulloses, a l’estiu, que és recomanable d’anar- les a veure.
residenciayestancia 