El català aragonès , o català de La Franja

Per a difondre temes d’interès

€2,00

El català aragonès , després d’un breu paréntesis, va  tornar a esdevenir llengua oficial de la Franja d’ Aragó

El govern aragonès va fer  una esmena a la llei de pressupostos de 2016, en què fixava la llengua catalana com a pròpia del territori

El LAPAO , ha tingut curta durada, i ha passat a ser història a l’Aragó. La polèmica Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental d’Aragó – LAPAO, en les sigles que va escollir el PP–  va tenir una curta vida de dos anys.

Les Corts de l’Aragó van aprovar , el 28 de gener de 2016, les lleis de pressupostos i de mesures fiscals i administratives amb una esmena que reconeix el castellà, l’aragonès i el català com a llengues pròpies d’Aragó a la llei de patrimoni cultural.

La iniciativa va tenir el suport de PSOE, Podemos, Chunta i Izquierda Unida. Així doncs, va desaparéixer aquesta llengua inventada, com va ser el LAPAO, tal com es va comprometre el president del govern d’Aragó, Javier Lambán (PSOE). Val a dir, que el mateix president, va comprometre’s a recuperar les obres de Sixena, dipositades al museu de Lleida, i també va cumplir la seva paraula. Només desitjar- li, que en aquest restabliment del patrimoni aragonés, no només fixi els ulls en les obres de Sixena, o d’Aragó, que per una raó o un altre, hagin acabat a Catalunya, sinó de les mateixes, que es troben arreu d’Espanya i el món, i entenem, que pel be del patrimoni aragonés, també s’haurien de reclamar, i no només les dipositades a Catalunya

La nova llei de llengües reconeixerà l’esmena, i així doncs, l’article 4.1 de la llei de patrimoni disposa que:

“l’aragonès i el català d’Aragó, en els quals estan incloses les seves variants dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies a les quals es refereixen  l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007 i la llei 3/2013 de protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques d’Aragó”.

Aquesta modificació suposa , a la pràctica suposà l’eliminació del  LAPAO i LAPAPYP que va introduir la llei 3/2013, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques d’Aragó, aprovada a iniciativa del Partit Popular, i que va ser una invenció i menysteniment tant de l’aragonès, la fabla, com el català, i en un suposat benefici del castellà, com a única llengua oficial a l’ Aragó.

Només quedarà, que govern aragonès, treballi en una nova llei de llengües per tal que es reconegui l’esmena, i és derogui definitivament la llei de llengües de 2013, que consagrava el LAPAO i el LAPAPYP, noves llengües parlades a l’Aragó. Sens dubte, només per la seva denominació, un verdader insult pels seus parlants.